MET workshops

International Translation Day: Bridging Cultures, freelance views from two associations, MET and APTIC
El «Tema de les Tarifes»: l’enquesta de tarifes de l’Aptic i altres estudis d’associacions i professionals

Francesc Massana

Com tots sabem prou bé, l’anomenat «tema de les tarifes» és un dels més parlats i debatuts de tots els relacionats amb la nostra professió. I recurrent; molt recurrent. Sovint en llegim, en llistes i altres fòrums, missatges exaltats, vehements, indignats, esbravats, que, de fet, en la majoria de casos, no passen de ser foc d'encenalls i no ens duen enlloc.

I per què aquesta fixació en El Tema? Per la seva importància? Perquè considerem que l’hem de resoldre? (Ara bé, què hem de resoldre, exactament?) Perquè no aconseguim posar-nos d’acord? (I entengui’s aquest «posar-nos d’acord» en el sentit més ampli i en el més concret.) El sol fet d’etiquetar-lo, de donar-li un nom, ja demostra que l’hem convertit en un objecte per ell mateix, que li hem donat existència pròpia. I això, de vegades, ens indueix a un error de base que tergiversa tot el debat: pensar que les tarifes són una entitat independent de nosaltres, inaccessible, innegociable, que no tenim cap altre remei que acceptar tal com ens vinguin i, si de cas, rondinar una mica. I això, com a mínim, no és ben bé així. És massa fàcil donar la culpa de tot a «Les Tarifes» com aquell qui es queixa del govern i hem d’intentar que el debat sigui més seriós i constructiu.

I precisament en aquesta línia més constructiva han anat les aportacions d’algunes associacions de traductors i intèrprets; des de diferents punts de vista, amb diferents intencions però, segurament, amb el mateix objectiu (o, com a mínim, semblant): informar i formar per tal d’aconseguir una retribució satisfactòria per la nostra feina, pels serveis que oferim a agències, empreses, institucions i particulars. I ja som al cap del carrer perquè, si en alguna cosa coincidim tots és en el fet que treballem per guanyar-nos la vida i, de fet, per guanyar-nos-la bé.

Algunes d’aquestes aproximacions han estat les anomenades «tarifes orientatives», les «calculadores de despeses i ingressos», els «estudis sobre les diferents maneres de comptabilitzar la feina de traducció» i les «enquestes de tarifes». A l’Aptic, vam triar aquesta última opció: una enquesta, raonada i interpretada, que no només ens servia per tenir punts de referència sinó també per aprendre’n.

En aquesta exposició, a part d’una reflexió general (però no gaire), us presentarem la nostra enquesta i us l’explicarem i, per descomptat, farem també referència a altres treballs i aportacions en aquest àmbit (la tarificació, els recomptes, etc.), no només d’associacions sinó també de professionals.

Potser serà una edició més d'aquest debat interminable, però, en tot cas, intentarem que sigui més aviat el capítol d’un assaig raonat i amb un objectiu que no pas l’entrega d’un fulletó repetitiu i embafador. Esperem que les vostres aportacions ens hi ajudin.

Francesc Massana és membre de la junta de l'Aptic des de la seva creació i l'actual vicepresident. Treballa principalment en l'àmbit de la traducció de llibres d'art i assaig i de revistes d'automobilisme, viatges i turisme. També treballa d'intèrpret i ha donat cursos de formació per a traductors i xerrades per a estudiants a les facultats catalanes